We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

El Fum Blanc (Foehn 2011)

by Bedroom

/
1.
El boig del cavall fuig de la ciutat Du un abric de llana sobre un cavall robat I llegint-te les mans una dona t'ha dit No faràs mai de dia el que somies de nit Tens un ego gegant i mans de mariner Tens la panxa plena de vi matiner I arribes al far i de cop s'ha fet fosc I ets perseguit per un núvol de pols I sents les sirenes els trets i els tambors I crides i et ploren els ulls d'emoció Boig del cavall que vens de la ciutat La boira s'amaga sota el penya-segat I la boira t'agafa com un guant gegant I embogeix el cavall de veure's volar I la lluna fa formes de dones sobre el mar I ara veus des de l'aigua la llum del far Boig del cavall que vens de la ciutat La boira s'amaga sota el penya-segat I els cotxes arriben a la punta del far I ningú veu cap home, ningú veu cap cavall Boig del cavall, home gris i elegant Fas un ball amb les dones fins al fons del mar Tens la panxa plena de sal i de vi No faràs mai de dia el que somies de nit
2.
Cançons de mar, pugem al far Fa temps que no parla, fa temps que no viu I al trenc de l’alba es desperta i riu Al trenc de l’alba... És l’hora que es banyen les bruixes al riu Cançons de nit, anem al llit Encara pensa en ella, encara no li ha dit I al trenc de l’alba es desperta i riu Al trenc de l’alba... És l’hora que es banyen les bruixes al riu
3.
No podien créixer No podien dormir No podien riure Només jugaven de nit Els nens soldat em venen a buscar quan no puc dormir Els nens soldat em venen a buscar, em volen per jugar I escopim des del far, fumem a les roques, ens tirem al mar I, sense treure’ns la roba, nadem fins la cova de sostre esclafat I obrim els ulls sota l’aigua i no podem parar de cridar I la por surt de l’aigua i cridem i riem i plorem i riem pensant que algun dia, de tant cridar, la por marxarà... -- No podien créixer No podien dormir No podien riure Només jugaven de nit Els nens soldat em venen a buscar quan no puc dormir Pugem als teulats, fem una filera i pixem des de dalt Anem a conduir els tractors que seguen els camps a les nits Que tots els pagesos ja coneixen els nens i ens conviden a vi I arriba l’alba i jo i els pagesos ens hem quedat sols Els nens soldat han marxat quan sortia el primer raig de sol i m'ha entrat la son...
4.
Dona de foc 06:10
Desolades cases, de portes trencades Quantes cares dormien sota les teulades? (que avui ja no hi són) Per ser la més pura et van creure bruixa Però no pots ser impecable, no ho pot ser ningú I per això et van cremar a tu Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc No et reies dels altres ni et reies de tu A tothom agradaves però no et creia ningú I encesa caminaves entrant a totes les cases Plorant els cridaves “Que la por sou vosaltres” I ho vas cremar tot Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc Ploraves mullada amb mig cos dins el riu Tot el poble cremava, no va quedar ningú viu I vas agafar forces per tornar al que era el teu lloc No volies altra cosa que morir com tothom Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc
5.
I el ball de la mort i un bosc vermell i una rotllana de dones i bocs Tots ballant mig despullats al voltant del nostre foc I tu eres idèntica a la neu, eres fresca i excitant I com l’ocell del meu terrat vas vindre a morir just al meu davant Em parlaves del que veies al teu voltant, pensant que eres al cel Hi havien avets amb peus de llop i cireres per tothom I un porc senglar i, enmig d’un prat, una pastanaga gegant I el ball de la mort, el ball de la mort, jo no vull ballar-lo sola I el ball de la mort, el ball de la mort, no vull ballar-lo sola I va parar el ball i va parlar el foc, que és el que diu totes les veritats I va dir que el mal que feu als demés és el mateix mal que us han fet Ball de la mort, ball de la mort, torna’m la meva dona Ball de la mort, ball de la mort, que no la vull veure ballar sola Ball de la mort, ball de la mort...
6.
Cabana negra 05:08
Un camí de palla, una bassa i un corb ens guiaran cap a un petit clar del bosc Fusta tenyida i cremada pel sol, una cabana negra, un refugi pels dos Un hort de roselles, un bosc ple d’aglans, una escopeta per matar elefants Vindrà un hivern llarg com el somni d’un ós i talarem tans arbres com poguem els dos I ni els núvols negres ni el temps ni els voltors no tenyiran mai una història d’amor Una corona de llum al teu cap i el ball del dimoni a sobre el teulat T’aixeco els cabells per veure’t d’a prop i la teva nuca una bola de foc Un arbre vestit amb la roba dels dos sospirs que venen des del fons del pou Mentre juguem i cridem dins del bosc un arbre gelós dels ocells del teu cor Farem bales de palla i pastilles de sabó Dormirem al ras quan faci calor Deixarem marques de bruixes pintades als troncs Cremarem els mapes dels exploradors Farem un exèrcit amb tres cavalls i un gos, una escopeta i dos fills caçadors
7.
Vine aquí demà i tot s’arreglarà I farem com si mai res hagués passat I demà plourà i vindràs i follarem a les cabanes I ens llevarem i tot serà tan blanc a l’alba I jo m’enfilaré a les teves cames I jo em capbussaré a les teves mantes I mai més baixaré d’aquestes teves cames blanques
8.
Aquest és el mateix mar on neden les balenes Aquest és el mateix mar que neva les muntanyes I un dia de forta mar una onada es va endur dos germans I el pare es va tirar a l’aigua i va treure’n un germà Però la filla s’enfonsava i ell va tornar a l’aigua Va obrir els ulls sota l’aigua I a baix tot era fosc, però va veure la mà blanca La va agafar ben fort, l’estirava cap a casa Però la filla, agafada al seu pare, es mirava la llum d’allà baix Va dir “pare, que jo vull quedar-me, pare que jo em vull quedar, que aquí abaix no em sento tant sola, o com a mínim, no tant com a dalt” Van tancar els ulls sota l’aigua I agafada al seu fill viu, a terra queda la mare que, sense treure els ulls del mar, li canta amb veu baixa “Potser tornaran, com tornen les balenes, tots els anys”
9.
I el ball ja s’ha acabat I ella té les mans plenes de talls I ell té un nus a l’estómac d’estimar el que no pot abraçar I s’han construït una casa damunt d’un volcà nevat Però no podran viure sempre amb la por a que es desperti el volcà Teníeu tantes ganes de veure-us que us heu fet sang a les mans Tu ets el meu home d’espines Tu ets la casa dalt de volcà I escriurem la nostra història sobre neu que després es fondrà La nostra petita història del món
10.
El fum blanc 07:59
I un home encaputxat m’ha portat fins aquí, m’estirava del braç i m’arrossegava I m’ha dut a aquest lloc que no coneixia, aquest bosc tan alt, aquest bosc tan alt que fa olor a humitat i a herba cremada Són muntanyes de fulles que cremen sense flama I has confós el fum amb la boira gelada d’aquest bosc de faigs, d’aquesta terra enterrada Preguntes a l’home de cara encaputxada “perquè aquesta terra és tan fosca?” I l’home ni et mira però sents la veu enterrada, és la terra que parla “Són les fulles mullades que em tapen la cara, fa anys que el sol no m’arriba Les fulles mullades em tapen la cara i el sol, el sol no m’arriba” I l’home encaputxat m’ha pujat damunt seu i s’ha enfilat a un faig i hem pujat fins a dalt I quan el sol ja ens tocava hem mirat al voltant i tot eren volcans dormits i ciutats enfeinades I l’home encaputxat m’ha mirat a la cara i m’ha dit “tots aquests faigs són la teva infància” “Tu venies de baix i et passaves la vida fugint, fugint cap a dalt Com fum blanc que crema de fulles humides fugies, fugies cap a dalt” I tu que camines sempre cap a dalt buscant sempre el sol, buscant sempre el sol Si algun dia tornes al bosc enterrat hauràs de cremar algunes fulles de faig que tot això és la teva infància o és que l’has oblidada? o l’has oblidada?

credits

released February 7, 2011

Editat en vinil 12"
Disponible a www.foehnrecords.com

Gravat per Frank Rudow y Albert Aromir entre Tossa de Mar i Barcelona, d'abril a octubre del 2010.
Masteritzat per Yves Roussel.

Totes les cançons d'Albert Aromir.

Músics; Xavier Tort, Núria Muntaner, Ariadna Ribas, Frank Rudow, Xavi Caparrós, Ricard Marcet, Sam, Belize Nicolau i Albert Aromir.

Bedroom "El fum blanc" està dedicat a la Nuka.

license

all rights reserved

tags

about

Bedroom Barcelona, Spain

Intimista, oníric, líric i crepuscular, Bedroom és el projecte pop-folk de l'il·lustrador Albert Aromir.
Amb veu greu, guitarra de jazz, bateria d'escombretes, fràgils cors femenins, piano, contrabaix i una trompeta, Bedroom ha pogut telonejar a Bill Callahan o Jolie Holland, ha posat música al cinema d'Isabel Coixet i ha gravat els seus discs dins bungalows...

Booking: mireia.madronero@gmail.com
... more

contact / help

Contact Bedroom

Streaming and
Download help

Report this album or account

Bedroom recommends:

If you like Bedroom, you may also like: