El Fum Blanc (Foehn 2011)

by Bedroom

/
  • Descarrega aquí el disc: Tu decideixes el preu.
    Descarga aquí el disco: Tú decides el precio.
    Immediate download of the album: You choose the price.

     name your price

     

1.
2.
3.
4.
06:10
5.
6.
05:08
7.
8.
9.
10.
07:59

credits

released 07 February 2011
Editat en vinil 12"
Disponible a www.foehnrecords.com

Gravat per Frank Rudow y Albert Aromir entre Tossa de Mar i Barcelona, d'abril a octubre del 2010.
Masteritzat per Yves Roussel.

Totes les cançons d'Albert Aromir.

Músics; Xavier Tort, Núria Muntaner, Ariadna Ribas, Frank Rudow, Xavi Caparrós, Ricard Marcet, Sam, Belize Nicolau i Albert Aromir.

Bedroom "El fum blanc" està dedicat a la Nuka.

tags

license

all rights reserved

feeds

feeds for this album, this artist

about

Bedroom Barcelona, Spain

Intimista, oníric, líric i crepuscular, Bedroom és el projecte pop-folk de l'il·lustrador Albert Aromir.
Amb una veu greu, guitarra de jazz, bateria d'escombretes, fràgils veus femenines, piano, contrabaix i una trompeta, Bedroom ha pogut telonejar a Bill Callahan o Jolie Holland, ha posat música al cinema d'Isabel Coixet i ha gravat els seus discs dins bungalows...

Management / mireia@sones.es
... more

contact / help

Contact Bedroom

Download help

Track Name: Boig del cavall
El boig del cavall fuig de la ciutat
Du un abric de llana sobre un cavall robat
I llegint-te les mans una dona t'ha dit
No faràs mai de dia el que somies de nit

Tens un ego gegant i mans de mariner
Tens la panxa plena de vi matiner

I arribes al far i de cop s'ha fet fosc
I ets perseguit per un núvol de pols
I sents les sirenes els trets i els tambors
I crides i et ploren els ulls d'emoció

Boig del cavall que vens de la ciutat
La boira s'amaga sota el penya-segat

I la boira t'agafa com un guant gegant
I embogeix el cavall de veure's volar
I la lluna fa formes de dones sobre el mar
I ara veus des de l'aigua la llum del far

Boig del cavall que vens de la ciutat
La boira s'amaga sota el penya-segat
I els cotxes arriben a la punta del far
I ningú veu cap home, ningú veu cap cavall

Boig del cavall, home gris i elegant
Fas un ball amb les dones fins al fons del mar
Tens la panxa plena de sal i de vi
No faràs mai de dia el que somies de nit
Track Name: Cançó de l'alba
Cançons de mar, pugem al far
Fa temps que no parla, fa temps que no viu

I al trenc de l’alba es desperta i riu
Al trenc de l’alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu

Cançons de nit, anem al llit
Encara pensa en ella, encara no li ha dit

I al trenc de l’alba es desperta i riu
Al trenc de l’alba...
És l’hora que es banyen les bruixes al riu
Track Name: Els nens soldat
No podien créixer
No podien dormir
No podien riure
Només jugaven de nit

Els nens soldat em venen a buscar quan no puc dormir
Els nens soldat em venen a buscar, em volen per jugar
I escopim des del far, fumem a les roques, ens tirem al mar
I, sense treure’ns la roba, nadem fins la cova de sostre esclafat

I obrim els ulls sota l’aigua i no podem parar de cridar
I la por surt de l’aigua i cridem i riem i plorem i riem
pensant que algun dia, de tant cridar, la por marxarà...

--

No podien créixer
No podien dormir
No podien riure
Només jugaven de nit

Els nens soldat em venen a buscar quan no puc dormir
Pugem als teulats, fem una filera i pixem des de dalt
Anem a conduir els tractors que seguen els camps a les nits
Que tots els pagesos ja coneixen els nens i ens conviden a vi

I arriba l’alba i jo i els pagesos ens hem quedat sols
Els nens soldat han marxat quan sortia el primer raig de sol
i m'ha entrat la son...
Track Name: Dona de foc
Desolades cases, de portes trencades
Quantes cares dormien sota les teulades?
(que avui ja no hi són)

Per ser la més pura et van creure bruixa
Però no pots ser impecable, no ho pot ser ningú
I per això et van cremar a tu

Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom
Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc
No et reies dels altres ni et reies de tu
A tothom agradaves però no et creia ningú
I encesa caminaves entrant a totes les cases
Plorant els cridaves “Que la por sou vosaltres”
I ho vas cremar tot

Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom
Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc

Ploraves mullada amb mig cos dins el riu
Tot el poble cremava, no va quedar ningú viu
I vas agafar forces per tornar al que era el teu lloc
No volies altra cosa que morir com tothom

Dona de foc, encesa ploraves mirant a tothom
Dona de foc, tu vas cremar el poble que et va tirar al foc
Track Name: Ball de la mort
I el ball de la mort i un bosc vermell i una rotllana de dones i bocs
Tots ballant mig despullats al voltant del nostre foc

I tu eres idèntica a la neu, eres fresca i excitant
I com l’ocell del meu terrat vas vindre a morir just al meu davant

Em parlaves del que veies al teu voltant, pensant que eres al cel
Hi havien avets amb peus de llop i cireres per tothom
I un porc senglar i, enmig d’un prat, una pastanaga gegant

I el ball de la mort, el ball de la mort, jo no vull ballar-lo sola
I el ball de la mort, el ball de la mort, no vull ballar-lo sola

I va parar el ball i va parlar el foc, que és el que diu totes les veritats
I va dir que el mal que feu als demés és el mateix mal que us han fet

Ball de la mort, ball de la mort, torna’m la meva dona
Ball de la mort, ball de la mort, que no la vull veure ballar sola
Ball de la mort, ball de la mort...
Track Name: Cabana negra
Un camí de palla, una bassa i un corb
ens guiaran cap a un petit clar del bosc
Fusta tenyida i cremada pel sol,
una cabana negra, un refugi pels dos
Un hort de roselles, un bosc ple d’aglans,
una escopeta per matar elefants

Vindrà un hivern llarg com el somni d’un ós
i talarem tans arbres com poguem els dos
I ni els núvols negres ni el temps ni els voltors
no tenyiran mai una història d’amor

Una corona de llum al teu cap
i el ball del dimoni a sobre el teulat
T’aixeco els cabells per veure’t d’a prop
i la teva nuca una bola de foc

Un arbre vestit amb la roba dels dos
sospirs que venen des del fons del pou

Mentre juguem i cridem dins del bosc
un arbre gelós dels ocells del teu cor
Farem bales de palla i pastilles de sabó
Dormirem al ras quan faci calor
Deixarem marques de bruixes pintades als troncs
Cremarem els mapes dels exploradors
Farem un exèrcit amb tres cavalls i un gos,
una escopeta i dos fills caçadors
Track Name: Cames blanques
Vine aquí demà i tot s’arreglarà
I farem com si mai res hagués passat
I demà plourà i vindràs i follarem a les cabanes
I ens llevarem i tot serà tan blanc a l’alba
I jo m’enfilaré a les teves cames
I jo em capbussaré a les teves mantes
I mai més baixaré d’aquestes teves cames blanques
Track Name: Aquest és el mateix mar
Aquest és el mateix mar on neden les balenes
Aquest és el mateix mar que neva les muntanyes

I un dia de forta mar una onada es va endur dos germans
I el pare es va tirar a l’aigua i va treure’n un germà

Però la filla s’enfonsava i ell va tornar a l’aigua
Va obrir els ulls sota l’aigua

I a baix tot era fosc, però va veure la mà blanca
La va agafar ben fort, l’estirava cap a casa

Però la filla, agafada al seu pare, es mirava la llum d’allà baix
Va dir “pare, que jo vull quedar-me, pare que jo em vull quedar,
que aquí abaix no em sento tant sola, o com a mínim,
no tant com a dalt”
Van tancar els ulls sota l’aigua

I agafada al seu fill viu, a terra queda la mare
que, sense treure els ulls del mar, li canta amb veu baixa
“Potser tornaran, com tornen les balenes, tots els anys”
Track Name: Home d'espines
I el ball ja s’ha acabat
I ella té les mans plenes de talls
I ell té un nus a l’estómac
d’estimar el que no pot abraçar

I s’han construït una casa
damunt d’un volcà nevat
Però no podran viure sempre
amb la por a que es desperti el volcà

Teníeu tantes ganes de veure-us
que us heu fet sang a les mans

Tu ets el meu home d’espines
Tu ets la casa dalt de volcà
I escriurem la nostra història
sobre neu que després es fondrà
La nostra petita història del món
Track Name: El fum blanc
I un home encaputxat m’ha portat fins aquí,
m’estirava del braç i m’arrossegava
I m’ha dut a aquest lloc que no coneixia,
aquest bosc tan alt, aquest bosc tan alt
que fa olor a humitat i a herba cremada
Són muntanyes de fulles que cremen sense flama
I has confós el fum amb la boira gelada
d’aquest bosc de faigs, d’aquesta terra enterrada

Preguntes a l’home de cara encaputxada
“perquè aquesta terra és tan fosca?”
I l’home ni et mira però sents la veu enterrada,
és la terra que parla

“Són les fulles mullades que em tapen la cara,
fa anys que el sol no m’arriba
Les fulles mullades em tapen la cara i el sol,
el sol no m’arriba”

I l’home encaputxat m’ha pujat damunt seu
i s’ha enfilat a un faig i hem pujat fins a dalt
I quan el sol ja ens tocava hem mirat al voltant
i tot eren volcans dormits i ciutats enfeinades
I l’home encaputxat m’ha mirat a la cara
i m’ha dit “tots aquests faigs són la teva infància”

“Tu venies de baix i et passaves la vida fugint,
fugint cap a dalt
Com fum blanc que crema de fulles humides fugies,
fugies cap a dalt”

I tu que camines sempre cap a dalt
buscant sempre el sol, buscant sempre el sol
Si algun dia tornes al bosc enterrat
hauràs de cremar algunes fulles de faig
que tot això és la teva infància
o és que l’has oblidada?
o l’has oblidada?